Salvador Boix: “No hay derecho, Pedrito”, Paco Píriz

https://joseluiscantostorres.files.wordpress.com


La decisión de Balañá continúa aclarando posiciones, donde el silencio y el inmovilismo son posturas mayoritarias. En cabeza de las dos está Salvador Boix, que toma la palabra, la dirige a Pedro Balañá Mombrú y declara (alto y claro, otra vez), su indignación.
Salvador Boix, en esta asfixiante situación, ha decidido jugar su papel de forofo, dejando de banda cualquier otra de sus facetas. Esta es la carta íntegra que ha escrito y que le ha hecho llegar al mismo Balañá:

Qué vergüenza, Pedrito.

¿De qué tienes miedo? ¿Que te han amenazado, quizás? ¿Quién? ¿Dónde? ¿Que te han dicho que si lo intentabas te inspeccionarían las cuentas corrientes y las butacas de los cines y te has asustado? Quizás tendrías que explicarlo si ha sido así. Pero no lo harás, y todavía menos darás la cara, porque tienes miedo y te carece valor. Siempre te has escondido en lugar de reaccionar como un valiente, como un hombre con memoria y dignidad. Te acojonas y te mires la cartera hasta traicionar tu propia historia y la de la gente que te ha respetado y que te ha hecho rico.

Seguro que ya hace tiempo que lo tenías todo muy ligado y pactado con los poderosos como tú, con mucha moneda por el medio, perpetrando en secreto el último saqueo a la tauromaquia de forma abyecta y cobarde. La historia lo desvelará y si es así, te lo recordaré.

Los pobres forofos que habían confiado en vuestra dignidad y valentía para liderar el intento – al menos el intento- de resurrección, ahora están desolados y, sobre todo, incordiados. Nos habéis engañado; habéis cometido una estafa moral e histórica; habéis traicionado la buena fe de mucha gente que confiaba que devolveríais al toreo un poco del que el toreo os ha dado a lo largo del último siglo. Sólo teníais que poner hilo a la aguja del intento. Tanto sólo el intento ya os hubiera redimido, Pedrito. Pero ni esto habéis querido hacer. La historia escribirá que en Balañá fue un pusilánime sin el coraje necesario para recuperar el toreo en Barcelona, ni con las leyes al lado. No tendrías que poder dormir tranquilo, Pedrito. Yo no podría.

La afición está muy decepcionada y enfadada. Ilusos, los forofos confiaban que estaríais a su lado: el pobre Gibert que se dejó la salud; y Josa; y tantos otros que lucharon para restablecer nuestra dignidad arrebatada en 2010 no se merecen esta traición de parte vuestra.

Tú, tu padre y tu abuelo habéis visto correr la sangre de los valientes a la arena de la Monumental a lo largo de cien años y a costa suya ahora sois asquerosamente ricos.

Pero no se os ha pegado nada. Qué mala suerte!

Habéis demostrado ser unos cobardes, indignos de la fortuna que habéis ganado exprimiendo las femorales de los toreros y las ilusiones de la gente.
No hay derecho, Pedrito. No hay derecho.

Salvador.


No es momento de silencio. Ni de continuar obedeciendo ninguna doctrina ni indicación, tal y cómo se puede ver en la inmensa mayoría de firmas y de nombres que se vanaglorien de una independencia que no es real.

Salvador Boix


Salvador Boix - mundotoro.com




Salvador Boix: “No hi ha dret, Pedrito”


     De què tens por? Que t’han amenaçat, potser? Qui? On? Que t’han dit que si ho intentaves t’inspeccionarien els comptes corrents i les butaques dels cines i t’has espantat? Potser hauries d’explicar-ho si ha estat així. Però no ho faràs, i encara menys donaràs la cara, perquè tens por i et manca valor. Sempre t’has amagat en lloc de reaccionar com un valent, com un home amb memòria i dignitat. T’acolloneixes i et mires la cartera fins traïr la teva propia història i la de la gent que t’ha respectat i que t’ha fet ric.
     Segur que ja fa temps que ho tenies tot ben lligat i pactat amb els poderosos com tu, amb molta moneda pel mig, ordint en secret l’últim saqueig a la tauromàquia de forma abjecta i covarda. La història ho desvetllarà i si hi sóc, t’ho recordaré.
     Els pobres aficionats que havien confiat en la vostra dignitat i valentia per a liderar l’intent – al menys l’intent- de resurrecció, ara estan desolats i, sobretot, emprenyats. Ens heu enganyat; heu comès una estafa moral i històrica; heu traït la bona fe de molta gent que confiava que retornarieu al toreig una mica del que el toreig us ha donat al llarg de l’últim segle. Només havieu de posar fil a l’agulla de l’intent. Tant sols l’intent ja us hagués redimit, Pedrito. Però ni això heu volgut fer. La història escriurà que en Balañá va ser un pusil·ànime sense el coratge necessari per recuperar el toreig a Barcelona, ni amb les lleis al costat. No hauries de poder dormir tranquil, Pedrito. Jo no podria.
     L’afició està molt decebuda i enfadada. Il·lusos, els aficionats confiaven que els farieu costat: el pobre Gibert que s’hi va deixar la salut; i en Josa; i tants altres que van lluitar per a restablir la nostra dignitat arrebassada el 2010 no es mereixen aquesta traició de part vostra.
     Tu, el teu pare i el teu avi heu vist córrer la sang dels valents a l’arena de la Monumental al llarg de cent anys i a costa seva ara sou fastigosament rics.
     Però no se os ha pegado nada. Quina mala sort!
     Heu demostrat ser uns covards, indignes de la fortuna que heu guanyat esprement les femorals dels toreros i les il·lusions de la gent.
     No hi ha dret, Pedrito. No hi ha dret.
     Salvador.
.

Comentarios